dilluns, 22 de febrer de 2010

25 ANYS DE LA MORT DE SALVADOR ESPRIU

Crec que val la pena recordar aquest insigne poeta, rellegir els seus poemes o escoltar les versions musicals que en va fer en Raimon.
Una petita mostra:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

1 comentari:

vpamies ha dit...

Un dels fragments més reproduïts aquests dies. Sens dubte un poema colpidor.

Gràcies per participar en l'homenatge!