dimecres, 23 de febrer de 2011

23 F

Aquests dies està de moda parlar del dia que Tejero and company van organitzar el cop d'estat. Molts mitjans de comunicació pregunten a la gent què feien laa tarda del 23 de febrer del 1981, quan la Guàrdia Civil va entrar al Congrés dels Diputats.
Jo també he fet memória i he recordat que a aquella hora estàvem a Fax-3 tots els membres del Grup de Teatre FAX, a punt de començar una sessió d'assaig de l'obra de Molière, EL MÉDICO A PALOS. Molt esverat, va entrar el José César García Flores dient que passava alguna cosa grossa. Tot seguit vam posar la tele i la ràdio i en veure com estaven les coses vam recollir tots els trastos i ens en vam anar, cadascú a casa seva.
Com a record transcric quadre escènic d'aquella temporada teatral.

EL MÉDICO A PALOS. Reparto:

Presentadoras: ANTONIA CÓRDOBA Y CRISTINA MAILLO
Bartolo: AURELIO JURADO
Martina: ANA MARÍA MIRANDA
Lucas: ROBERTO TUDA
Ginés: JAVIER HERRANZ
D. Jerónimo: ANTONIO RODRÍGUEZ RAMOS
Andrea: REMEDIOS BARBERO
Paula: NURIA JIMÉNEZ
Leandro: JOSÉ CÉSAR GARCÍA FLORES

Aquella temporada també vam representar LA VENTAFOCS, de Folch i Torras.

Repartiment:

Narradores: ALICIA LINERO I ISABEL MOYA
Pare: MANUEL RUIZ
Ventafocs: MERÈ PALLARÈS
Madrastra: MANOLITA RUIZ
Germanastres: OLGA LARRAZ I MONTSERRAT RODRÍGUEZ
Fada: SILVIA MUÑOZ
Príncep: XAVIER PAÑART
Cavallers: LOLI LÓPEZ MERCADO I NURIA MUÑOZ PICÓN
Pregoner: JUAN CARLOS AYALA
Patge: MONTSERRAT PALLARÈS
Criat: TERESA ROCA

EQUIP TÈCNIC DEL GRUP TEATRAL:

Apuntadors: ANTONIO GÓMEZ I ALFONSO DONAIRE
Decorats: GERMANS TERUEL SEGURA, F. S. VALENZUELA I ANTONIO ORTIGAS
Llums: CARLOS PRIETO I CRISTÓBAL NAVARRO
Focus: JOSÉ MURILLO I FÉLIX L. MARTÍN
Teló: JORGE R. LLAMAS I JUAN CARLOS BELLÉS
Vestuari: MARES DELS ALUMNES
Maquillatge: ROSA M. LÓPEZ CÓRDOBA I MARIA DEL MAR POLO
So: CARLOS HUGO ROS
Ajudant técnic: VICENTE POLANCO
Ajudant de direcció. EVILIO DEL RÍO
Direcció: JOAN PALLARÈS

Confio que algúns dels que formàveu part del Grup de Teatre aquella temporada pugueu llegir aquesta ressenya i us porti bons records. M'agradaria saber coses d'aquells que n'he perdut el contacte. Alguns ja sé prou el que feu perquè us veig sovint, ja que els vostres fills també vénen al FAX. Amb d'altres hi tinc contacte a través del Facebook o bé en tinc notícies a través dels seus pares. Una forta abraçada a tots.

dimarts, 22 de febrer de 2011

LA VIDA SEGUEIX

És difícil anar actualitzant el Blog perquè la rutina de cada dia ens deixa poc temps lliure. Tot i que ja no faig classe regularment, segueixo força ocupat. Pràcticament cada dia sóc al Fax col.laborant en alguna cosa que pugui ser útil.
La família -especialment els néts- també m'0cupen molt de temps.
Rebo notícies de molts exalumnes i no sempre els puc contestar amb l'extensió que voldria. De tota manera, fins ara he procurat respondre a tots a través del Facebook.

dijous, 28 d’octubre de 2010

CATALUNYA PLORA (o hauria de plorar)


Avui tenim dues raons per sentir-nos entristits:

S'ha mort Joan Solà, l'home que tant ha fet per mantenir la nostra llengua viva.

I els que volen que la nostra llengua mori poc a poc han obtingut una pírrica victòria davant d'un tribunal.

Hem de mantenir l'esperit i la voluntat del professor Solà: respectem la llengua de tothom, però també volem que respectin la nostra, la que ens van ensenyar els nostres pares.


dimecres, 20 d’octubre de 2010

DES DE GALÍCIA


Aquest Pont del Pilar hem passat uns dies a Galícia, convidats per la senyoreta Manolita i la seva germana Rosa. Han estat unes jornades inolvidables.

La senyoreta Manolita se'n recorda molt de tots els alumnes que van passar per les seves classes al llarg dels vint anys que va ser mestra del FAX.

Està força bé i porta una vida molt activa.

A tots us envia una abráçada molt forta.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

RETROBAMENT

Després d'uns mesos tornem a penjar alguna cosa. Avui serà una frase que vaig sentir a una noia italiana molt eixerida, expublicitària i consultora (no recordo el nom), en el programa Singulars del Canal 33. Deia més o menys així: "Quan necessitis una mà que t'ajudi, no oblidis que la tens al final del teu braç."
Salutacions especials als alumnes de la promoció de 1975 que van fer un sopar trobada la setmana passada. Va ser molt emotiu retrobar-los després de tants anys. Una abraçada a tots.

dilluns, 21 de juny de 2010

GRÀCIES A TOTS!

Ara que ja han acabat de pasar l'anunci de Movistar per la tele i que tinc una estoneta de temps lliure vull fer unes quantes consideracions:
En primer lloc, donar públicament les gràcies a César García Flores perquè va pensar en mi, i se li va ocórrer fer-me un petit homenatge. Mai no li estaré prou agraït. Intentaré explicar el perquè.
Tots els que ens dediquem a l'apassionant món de l'educació tenim de tant en tant un dubte existencial: Tot allò que expliquem de paraula i que intentem inculcar amb el propi exemple, ¿té alguna utilitat i algun valor a mitjà i llarg termini? Sovint perdem la pista dels exalumnes i no sabem què ha estat la seva vida. En algunes ocasions sabem molt bé que hem fracassat com educadors perquè ens arriben notícies negatives d'algú que havia estat a les nostres aules. En molts casos seguim en contacte més o més esporàdic amb exalumnes o els seus pares i veiem com han evolucionat els nois i noies. Fins i tot amb alguns mantenim un contacte constant, ja que porten a l'escola els sus propis fills.
Comptat i debatut, en general, ens manca el retorn necessari per tenir constància de l'eficàcia de la nostra tasca.
Doncs bé, gràcies al "famós" anunci el retorn que he rebut ha estat extraordinari. Són dotzenes de mails i de comunicacions al Facebook que m'han deixat completament al.lucinat. Mai a la vida em podia imaginar unes paraules tant i tant afalagadores i entranyables.
Ara, després de prop de 46 anys de ser al FAX, he rebut una allau tan gran de paraules enternidores que em sento més que pagat per tot el que ha representat una vida dedicada a l'ensenyança (millor diria a l'educació).
No podeu imaginar tot el que sento i quin és el grau d'agraïment a tots els que m'heu escrit.
He procurat contestar personalment totes les comunicacions rebudes i no ho he pogut fer en l'extensió que us mereixeu. És possible que m'hagi descuidat involuntàriment de contestar algú.
Des d'aquí li demano disculpes.
Moltes, moltes gràcies a tots. Des dels que heu escrit de molt a prop fins als que ho han fet des de la llunyana Austràlia.
A tots us recordo i a tots us vull mostrar la meva estimació. Una abraçada
P.S.
I a tu, César, que has estat el detonant de tot aquest enrenou, encara que ja t'ho he dit personalment, t'ho repeteixo: mai no et podré pagar els moments de satisfacció que m'has proporcionat, i no ta sols a mi, sinó també a la meva esposa, a les meves filles i als meus néts.