dimarts, 28 d’octubre del 2008

NOMÉS UNA FRASE PER RUMIAR

La frase està en el llibre "ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ" de Muriel Barbery.
La lectura i meditació d'aquests pensament potser ens farà una m ica més humils.

"Els que saben fer, fan; els que no saben fer, fan classe; els que no saben fer classe, fan classe als professors i els que no saben fer classe als professors es dediquen a la política."

dijous, 23 d’octubre del 2008

PENSAMENTS


Pol, Xavier i Txell,
blau, verd i vermell.

Txell, Pol i Xavier,
pedra, tisores, paper.

Xavier, Txell i Pol,
estrella, lluna i sol.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

UNS MOMENTS DE POESIA

Avui vull recordar uns versos entranyables:

Palabras para Julia

(José Agustín Goytisolo)


--------------------------------------------------------------------------------

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto,
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti,
cuando te escribo estas palabras,
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname, no sé decirte
nada más, pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

(José Agustín Goytisolo)

dilluns, 13 d’octubre del 2008

CALDRIA REFLEXIONAR!

La situació que descriu l'autor d'aquest article a l'AVUI ens hauria de fer rumiar a tots, especialment a les autoritats polítiques i educatives.EN DIRECTE
Els altres alumnes
Xavier Gual


Quaranta anys després que Paco Candel radiografiés la immigració andalusa, murciana, gallega i extremenya a Catalunya, la situació actual és força més complexa. Els nous catalans que arriben també són pobres, però de tot el món. Marroquins, gambians, veneçolans, xinesos, pakistanesos... fan les feines que no vol fer ningú i els seus fills s'acumulen als centres públics. Hi ha instituts on tots els cognoms són estrangers i el contacte amb alumnes autòctons és inexistent. El professor es perd enmig d'una barreja de cultures i llengües, impotent i sense intèrpret. La quantitat desborda les previsions i en alguns municipis trobem alumnes sense plaça. Amb aquest perfil avançar en els plans de millora és complicat per no dir impossible. Per sort, funcionen les aules d'acollida, encara que només cobreixen els que no entenen ni català ni castellà. Molts dels seus pares tampoc saben l'idioma, i alguns amb prou feines llegeixen i escriuen. La direcció dels centres hi posa voluntat i vigila que no es formin guetos ni bandes. Molts nouvinguts reclamen els seus drets, però no sempre tenen clars els deures de la terra que els acull. D'altres directament menyspreen la cultura i la llengua autòctona. Tot això, i més, bull a les aules mentre l'administració exigeix millorar les estadístiques. La diversitat pot ser enriquidora, però l'acumulació indiscriminada és indigesta per molt ciutadà del món que es vulgui ser. Com diuen en alguns centres, es tracta d'arribar sencers a final de curs, i no se'ns pot demanar més.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

AIXÒ SÍ QUE ÉS TEATRE!

Avui volem recomanar una obra que pot agradar a tot el públic interessat en un teatre on el text en sigui el fonament, i el muntatge, la direcció i la interpretació en siguin el complenent necessari per assolir el grau d'obra d'art.
Creiem que en Josep Maria Pou ha aconseguit el "miracle". Cal felicitar-lo per tot l'esforç que li haurà representat muntar una obra d'aquest calibre. El tetx et manté en tensió constant per la densitat i qualitat dels diàlegs. La interpretació, genial. La veterania de la Maife Gil i la del mateix Pous impressiona: magistrals. Però és que hi ha un pomell de joves artistes als quals el director ha sabut treure un partit increïble: interpreten de meravella, vocalitzen a la perfecció, canten, toquen el piano i viuen l'obra intensament.
El dia que vam anar al Goya, al final de la representació, el teatre s'ensorrava dels aplaudiments. Al torn de les inacabables salutacions, públic i intèrprets es fonien en una comunió que feia anys que no veia al teatre: únic, inenarrable.
Crec que hi ha obra per uns quants mesos. de tota manera, no espedreu massa. Aneu a veure de seguida que pugueu ELS NOIS D'HISTÒRIA.
















Personalitzar el web per:
Barcelona Madrid Totes les poblacions




Notícies

Cartellera

El més...

Entrevistes

Webs recomanats

Recerca avançada





> Índex > Teatre > Espectacles

















Espectacle







Els nois d'història
Del 04/10/08 al 02/11/08

Director: Josep Maria Pou
Intèrpret/s: Josep Maria Pou, Maife Gil, Josep Minguell, Nao Albet, Jordi Andújar, Javier Beltran, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled, Ferran Vilajosana.
Autor: Alan Bennett
Horaris: Segons dia
Preus: De 22 a 28 Euros










Els nois d'història és un dels millors textos de Bennett, una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l'educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu. L'obra se situa en una escola anglesa d'educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d'ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l'autor qüestionar si l'educació s'entén com un camí cap a l'èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Es va estrenar el 2004 al Teatre Nacional de Londres sota la direcció de Nicholas Hytner i va causar sensació només posar-se en escena, fent després temporada a Broadway i acaparant nombrosos guardons, entre els quals sis premis Tony i tres

divendres, 3 d’octubre del 2008

ON I AMB QUI EL PARLARAN ?


Aquestes primeres setmanes de curs em faig càrrec durant algunes hores d'un grup d'alumnes nouvinguts, procedents de Hispanoamèrica. La meva tasca consisteix en introduir-los en les qüestions més bàsiques i pràctiques del nostre idioma per tal que es puguin incorporar al curs d'ESO que per edat els correspon (són alumnes de 12,13 i 14 anys).
És una tasca realment atractiva i gratificant. Dóna gust veure com s'apliquen y amb quines ganes van aprenent, a pesar de les dificultats que representa el Català per a ells, sobretot a l'hora de pronunciar. Peró anem avançant i dintre de poques setmanes tindran le base per seguir les classes amb certa normalitat. He procurat que a més de l'escola entrin en contacte amb la nostra llengua a través de la televisió i sovint es miren el K33 de la Televisió de Catalunya.
Però hi ha un problema greu a l'hora d'aconseguir que visquin una mica el català. Al barri que viuen -Pubilla Casas, L'Hospitalet- i en els ambients que ells freqüenten difícilment sentirán en tot el dia una paraula en català. Tot el que aprenen a l'escola queda descontextualitzat. Anant pel carrer pràcticament mai sentiran parlar el nostre idioma. ¿Com ho hem de fer per fer-los veure que el català és una cosa pràctica i necessària? No ho sé pas. A mi només se m'acut que podria ajudar-hi l'actitud militant de totes les persones catalanoparlants del barri: sempre ens haurien de dirigir en català als nouvinguts; i ho hauríem de fer pacientment, tot el poc a poc que calgui perquè ens entenguin. També ho haurien de fer els funcionaris de les institucions públiques on s'adrecen a cercar informació o documents.
Ja sé que això no és una solució definitiva, però seria com un granet de sorra. Atès que aquí els catalanoparlants som una minoria, almenys que es noti que hi som. Passar-se al castellà a la primera de canvi crec que és una mala cosa.

ON I AMB QUI EL PARLARAN ?