divendres, 3 d’octubre de 2008

ON I AMB QUI EL PARLARAN ?


Aquestes primeres setmanes de curs em faig càrrec durant algunes hores d'un grup d'alumnes nouvinguts, procedents de Hispanoamèrica. La meva tasca consisteix en introduir-los en les qüestions més bàsiques i pràctiques del nostre idioma per tal que es puguin incorporar al curs d'ESO que per edat els correspon (són alumnes de 12,13 i 14 anys).
És una tasca realment atractiva i gratificant. Dóna gust veure com s'apliquen y amb quines ganes van aprenent, a pesar de les dificultats que representa el Català per a ells, sobretot a l'hora de pronunciar. Peró anem avançant i dintre de poques setmanes tindran le base per seguir les classes amb certa normalitat. He procurat que a més de l'escola entrin en contacte amb la nostra llengua a través de la televisió i sovint es miren el K33 de la Televisió de Catalunya.
Però hi ha un problema greu a l'hora d'aconseguir que visquin una mica el català. Al barri que viuen -Pubilla Casas, L'Hospitalet- i en els ambients que ells freqüenten difícilment sentirán en tot el dia una paraula en català. Tot el que aprenen a l'escola queda descontextualitzat. Anant pel carrer pràcticament mai sentiran parlar el nostre idioma. ¿Com ho hem de fer per fer-los veure que el català és una cosa pràctica i necessària? No ho sé pas. A mi només se m'acut que podria ajudar-hi l'actitud militant de totes les persones catalanoparlants del barri: sempre ens haurien de dirigir en català als nouvinguts; i ho hauríem de fer pacientment, tot el poc a poc que calgui perquè ens entenguin. També ho haurien de fer els funcionaris de les institucions públiques on s'adrecen a cercar informació o documents.
Ja sé que això no és una solució definitiva, però seria com un granet de sorra. Atès que aquí els catalanoparlants som una minoria, almenys que es noti que hi som. Passar-se al castellà a la primera de canvi crec que és una mala cosa.