Aquest Pont del Pilar hem passat uns dies a Galícia, convidats per la senyoreta Manolita i la seva germana Rosa. Han estat unes jornades inolvidables.
La senyoreta Manolita se'n recorda molt de tots els alumnes que van passar per les seves classes al llarg dels vint anys que va ser mestra del FAX.
Està força bé i porta una vida molt activa.
A tots us envia una abráçada molt forta.
5 comentaris:
Ohhhh! veient-la sembla que no ha passat el temps... encara puc sentir la musica de fons mentre ens ensenyava una cançó que deia així: "creo en vos, arquitecto ingeniero, artesano, carpintero, albañil y armador...constructor del pensamiento, de la música, del viento de la paz y del amor"... quins records més bons que tinc de la Srta. Manolita. Des d'aqui, també agrïr-li tot el que ens va aportar a la nostra educació. Una abraçada molt forta.
Moltes gràcies Joan per compartir aquesta imatge tan entranyable amb nosaltres.
Que il•lusió saber de la srta. Manolita!
M’alegro moltísim que estigui be, m’encantava!
la srta Manolita vive ahora en galicia????
señorita manolita cuantos años cuanto me alegro volver a verla como me gustaria sentarme y hablar largo rato como lo haciamos en el colegio le hexo muxisimo de menos
Publica un comentari a l'entrada