Ara que ja han acabat de pasar l'anunci de Movistar per la tele i que tinc una estoneta de temps lliure vull fer unes quantes consideracions:
En primer lloc, donar públicament les gràcies a César García Flores perquè va pensar en mi, i se li va ocórrer fer-me un petit homenatge. Mai no li estaré prou agraït. Intentaré explicar el perquè.
Tots els que ens dediquem a l'apassionant món de l'educació tenim de tant en tant un dubte existencial: Tot allò que expliquem de paraula i que intentem inculcar amb el propi exemple, ¿té alguna utilitat i algun valor a mitjà i llarg termini? Sovint perdem la pista dels exalumnes i no sabem què ha estat la seva vida. En algunes ocasions sabem molt bé que hem fracassat com educadors perquè ens arriben notícies negatives d'algú que havia estat a les nostres aules. En molts casos seguim en contacte més o més esporàdic amb exalumnes o els seus pares i veiem com han evolucionat els nois i noies. Fins i tot amb alguns mantenim un contacte constant, ja que porten a l'escola els sus propis fills.
Comptat i debatut, en general, ens manca el retorn necessari per tenir constància de l'eficàcia de la nostra tasca.
Doncs bé, gràcies al "famós" anunci el retorn que he rebut ha estat extraordinari. Són dotzenes de mails i de comunicacions al Facebook que m'han deixat completament al.lucinat. Mai a la vida em podia imaginar unes paraules tant i tant afalagadores i entranyables.
Ara, després de prop de 46 anys de ser al FAX, he rebut una allau tan gran de paraules enternidores que em sento més que pagat per tot el que ha representat una vida dedicada a l'ensenyança (millor diria a l'educació).
No podeu imaginar tot el que sento i quin és el grau d'agraïment a tots els que m'heu escrit.
He procurat contestar personalment totes les comunicacions rebudes i no ho he pogut fer en l'extensió que us mereixeu. És possible que m'hagi descuidat involuntàriment de contestar algú.
Des d'aquí li demano disculpes.
Moltes, moltes gràcies a tots. Des dels que heu escrit de molt a prop fins als que ho han fet des de la llunyana Austràlia.
A tots us recordo i a tots us vull mostrar la meva estimació. Una abraçada
P.S.
I a tu, César, que has estat el detonant de tot aquest enrenou, encara que ja t'ho he dit personalment, t'ho repeteixo: mai no et podré pagar els moments de satisfacció que m'has proporcionat, i no ta sols a mi, sinó també a la meva esposa, a les meves filles i als meus néts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Cada cop que el llegueixo, aconsegueix emocionar-me. Hem sembla tota una habilitat enrrecordar-se de tots i cadascun de nosaltres. És fantástic!!!
Si vostè està agraït amb nosaltres imaginis nosaltres amb vostè, que ens va ensenyar un munt de coses, un munt de valors, sense dubte, a ser millors persones. Jo tampoc hem cansaré de repetir ,moltes gràcies per tot profesor!!!. Tant de bó ho haguès pogut fer abans, per que realment s'ho mereix. Una abraçada de tot cor!!!!
Patri Salinas Ponsi
En septiembre mi hija mayor empieza el "cole de los grandes" y siempre me pregunto si todavia existiran profesores de la talla del "Palla", ojala fuera posible pero sinceramente, no me quiero engañar, eso es irrepetible.
La mayoria de buenos recuerdos en el fax estan ligados a el, a usted. Y aun,cuando hay momentos durillos,releo el poema que nos imprimio como despedida, If de Rudyard Kipling. A veces cuesta llevarlo a cabo pero yo tambien creo que ademas de mis padres,el Sr Pallares tambien ayudo a que fuera,ante todo, mejor persona.
Lo tendremos siempre en mente, seguro, y digo tendremos porque gracias a CE FAx conoci a mi marido que me ha dado dos maravillas de niñas, conoci a mis cuñadas que son otras dos maravillas... Asi que en casa siempre tendremos el mismo referente
Muchas gracias por todo y perdon por la ausencia de acentos pero mi teclado no funciona demasiado bien jeje
Un abrazo
Belen Trujillo Moreno (1976)
Bé, Joan. Sóc el Josep Armijo. No sé si te'n recordaràs de mi, però de totes maneres vull dir-te el que potser ja t'han repetit moltes vegades aquests dies: La teva tasca no ha quedat en un no res. Ans al contrari, has marcat tant les nostres vides com a alumnes que mai podrem agrair-te prou el que has fet per nosaltres.
Ens has donat coneixements per formar-nos (de fet, gran part de la "culpa" que ara escrigui acceptablement en català la tens tu).
Ens has inculcat valors que ens han fet créixer com a persones. Cert que als de la generació del '68 ens marcava molt l'educació que ens donaven els pares a casa, i que es complementava perfectament als valors d'en Pallarès al cole, però la teva aportació ha estat importantíssima.
És cert que deixem l'escola, i moltes vegades no se'n sap dels exalumnes, però et faré un "feedback" del meu cas:
La formació que m'has donat, juntament amb aquell equip format per Lutgarda, Berrocal, Manolita, etc., etc., m'ha ajudat a ser millor persona, i també he d'agrair a en Berrocal, perquè si em vaig llicenciar en Ciències Químiques va ser per l'empremta que ell també em va deixar.
Sóc alhora funcionari de la Tresoreria de la Seguretat Social, estic casat amb una bona dona, i tenim una meravellosa filla que a l'Agost farà 7 anys.
Actualment vivim a La Seu d'Urgell.
A aquestes alçades de la pel.lícula, crec que el reconeixement que t'estem donant és merescudíssim, i que mai et podríem pagar prou tot el que has fet pel nostre desenvolupament com a persones.
Has marcat les nostres vides, mai t'hem oblidat i mai t'oblidarem. Difícilment hi haurà un altre com tu, crec que l'hauríem d'inventar o t'hauríem de clonar.
Que tinguis el millor per tu i els teus.
Una abraçada, professor.
Publica un comentari a l'entrada