HISTÒRIES DE TEATRE (Publicat a la revista Torxa)

(Aquest escrit està dedicat als pares de l’autor que, mentre van viure, no es van perdre cap representació del Grup Teatral FAX; a la seva esposa, que ha fet costat sempre a les aventures teatrals; a les seves filles, que van fomar part del Grup mentre van ser alumnes; i als seus néts, algun del quals ja sent el cuquet del teatre)
Corria l’any 1975 quan es va poder fer realitat una il.lusió llargament esperada: la formació d’un grup de teatre estable a la nostra escola.
Des d’aleshores han passat molt anys. Moltes promocions d’alumnes s’han anat incorporant a l’inicial projecte i, curs rere curs, hem seguit fent teatre. Fins avui.
Al voltant d’un miler d’alumnes de diferents edats -majoritàriament adolescents-
han format part del Grup Teatral FAX al llarg dels anys, bé actuant com artistes, bé
col.laborant com ajudants, apuntadors o tècnics.
Desenes d’obres representades, centenars de personatges viscuts, milers d’il.lusions acomplertes, milions de “nervis” més o menys controlats. Nits d’insomi pensant en aquella frase que no ens sortia, estones de mal d’estòmac abans d’aparèixer a l’escenari, hores dures de repetició d’aquella escena no ens quedava prou rodona, bronques per la manca de concentració o de seriositat durant els assaigs...
Però tot això i qualsevol altre inconvenient queda oblidat o esborrat. Tot ho compensa aquell moment màgic en què cau el teló i sonen els aplaudiments. Aquells aplaudiments són com una música celestial que ens eleva l’esperit i ens fa sentir unes emocions que només poden sentir els que viuen i estimen el teatre.
Al llarg de la nostra dilatada trajectòria, hem muntat obres breus i més extenses; autors coneguts i desconeguts, clàssics i moderns (gràcies senyor Molière, gràccies senyor Shakespeare, gràcies senyor Cervantes, gràcies senyor Folch i Torras, gràcies a tots).
Hem actuats a diferents llocs: a la Sala d’Actes de la pròpia escola, al Centre Catòlic, a l’Auditori Barradas, al Centre Cultural Sant Josep, i, darrerament, ho hem fet al Centre Cultural Municipal de La Bòbila. (Un incís: A La Bòbila hi hem trobat el nostre lloc ideal. Esperàvem amb candelestes que el nostre Ajuntament construís un equipament així al barri i la veritat és que a La Bòbila ens hi trobem com a casa (gràcies Ricard, gràcies Ariadna, gràcies Vicenç).
Des dels primers moments hem representat obres en català i en castellà, sense quotes, sense imposicions, al nostre aire, amb total llibertat, procurant sempre que l’idioma fos una eina de convivència i d’enriquiment; mai d’exclusió ni d’enfrontament. Mai no hem tingut cap problema, al contrari; moltes vegades ens han felicitat pel nivell i la perfecció del català dels nostres alumnes castellanoparlants habituals.
El nostre Grup sempre ha estat obert a tothom. A tall d’exemple volem dir que aquest any en formaven part alumnes procedents de Sudamèrica i del Marroc.
Des de sempre hem cregut que el teatre és una activitat immillorable per complementar la formació integral del nostre alumnat. A través de la interpretació escènica es poden aconseguir una sèria d’habilitats i actituds que ajuden a conformar la personalitat dels nois i noies. Mitjançant el teatre es fomenta el gust per l’art en general, l’amor a la paraula ben dita, el valor del treball en equip, la capacitat d’esforç per a la memorització de textos, el compromís en col.laborar per fer un producte ben acabat, el respecte que es mereix el públic (tant infantil com adult), el valor de l’autodisciplina quan es forma part d’un grup, el domini de la tensió per superar la por “d’enfrontar-se” amb el públic, la millora de la pròpia capacitat expressiva (oral i gestual) i, probablement, moltes altres coses.
De la cantera del nostre grup teatral n’han sortit vocacions artístiques que després han quatllat en escenaris amateurs i fins i tot professionals. Però no ha estat aquest el nostre objectiu, tot i que ens ha agradat veure exalumnes damunt de diferents escenaris.
El nostre veritable objectiu es pot considerar assolit cada vegada que ens trobem alguns exactors del Grup de Teatre FAX (els de les primeres promocions tenen cap a cinquanta anys) que ens diuen que no han oblidat el pas per l’escenari del nostre Centre i que l’art de la interpretació els ha ajudat força en la seva vida personal i en la seva activitat professional.
Un detall: aquest any hem comptat amb la presència d’una invitada especial a una de les nostres representacions. La Inspectora de Zona del Departament d’Educació de la Generalitat, la senyora Carme Miguel ens va acompanyar i va felicitar efusivament tots els artistes i tècnics del nostre Grup Teatral.
Ens plau anunciar que aquesta temporada s’ha incorporat al Grup la professora Francesca Verdú, que partir d’ara s’ha brindat per assumir-hi responsabilitats.
Tots estem cridats a colaborar perquè la llavor no es perdi i que el Grup Teatral FAX segeuixi fent la seva tasca per molts anys més.
Cal agrair el recolzanmnet constant de la direcció de l’escola, l’entusiasme de tants alumnes, de les mares que han col.laborat sempre amb els vestits, del professorat (gràcies, Mayte, per tants i tants decorats; gràcies, Jordi, pels muntatges audiovisuals; gràcies, Gemma, per la música; gràcies, Anna, pels poemes; gràcies, Asunción; per les Sevillanes; gràcies, Adela pels balls).
I com que no em voldria deixar ningú, gràcies a tots i... endavant!
(Joan Pallarès Pujol)