VACANCES ESCOLARS

Aquest article que l'Agustí Colomines ha publicat a l'AVUI és prou lúcid:


Imprimir
Enviar
Agregar
PROPOSTA DE CANVI DEL CALENDARI ESCOLAR
Per què no?
Agustí Colomines i Companys / Professor a la UB i a la UOC i director de la Fundació CatDem / www.catdem.org/cat/blogs/acolomines

JAUME BATLLE
He coincidit relativament poc amb el conseller Ernest Maragall. El vaig conèixer en una circumstància ben poc agradable, perquè va ser quan el primer tripartit es va plantejar reduir, controlar o tancar (ben bé encara no sé què volien fer) UNESCOCAT, amb uns arguments sectaris a cor què vols. Però bé, suposo que aquell ímpetu d'aplicar la guillotina a tot allò que fes olor (o hauria de dir pudor?) de catalanisme (de convergent, dirien ells) va minvant amb els anys i l'experiència de govern. I, tanmateix, els confesso que Ernest Maragall em va caure bé des del principi, perquè és franc, executiu i d'una tossuderia elegant i intel·ligent. Doncs bé, des que és conseller d'Educació encara em cau millor, sobretot perquè ha demostrat a bastament que és competent en la matèria i que no s'arronsa davant de les inèrcies corporativistes, les quals són l'essència del conservadorisme educatiu que ens tenalla i són un handicap per als nostres fills.
ARA, EL CONSELLER MARAGALL HA POSAT damunt la taula la qüestió de si cal modificar o no el calendari escolar. Quina gosadia, perquè les primeres reaccions ja han posat en relleu que el debat pot discórrer per un camí equivocat i, per tant, que no serveixi per avançar en la millora del sistema educatiu català. El que vull dir és que, per començar, és increïble que els socis de govern del conseller es facin els ofesos i assegurin que desconeixien la proposta de nou calendari escolar quan ell diu "alguns dels que ahir deien que ho havien sabut pels mitjans la setmana passada eren en una reunió on es va plantejar això". Una proposta com aquesta no es pot abordar des del tacticisme propi de la politiqueria, el qual, per cert, és el que també fa endarrerir l'aprovació de la llei d'educació. Per bé que no estic convençut que hagi estat una bona opció, no m'estranya que el conseller hagi pres la decisió de presentar als mitjans de comunicació el calendari abans de discutir-lo, per exemple, al Consell Escolar. Ell ja sap el pa s'hi dóna, oi?
¿ÉS O NO ÉS VERITAT QUE EL CALENDARI escolar català és irracional? ¿És o no és veritat que un calendari escolar ha de vetllar, primordialment, per les condicions d'aprenentatge dels alumnes i el bon rendiment laboral dels mestres i professors? ¿És o no és veritat que plantejar la discussió de l'horari escolar a partir de si és compatible o no amb l'horari laboral dels pares és desenfocar la qüestió? Si vostès estan d'acord amb el que acabo de dir, per què es planteja la discussió al revés, parlant dels pares i de les reivindicacions sindicals dels mestres (amb l'afegitó de les misèries polítiques), em comptes de discutir sobre com beneficia els nostres fills una modificació com aquesta. A Finlàndia, per exemple, l'horari escolar s'adapta al clima: les vacances d'estiu comencen a finals de maig i acaben a mitjan agost. A més, resulta que a pesar de tenir un sistema educatiu més eficient que el nostre, tenen menys hores lectives, tant a primària com a secundària, que els alumnes catalans. És clar que la societat finlandesa té una mena d'organització de la quotidianitat molt diferent de la nostra i, també, i això és el més important, una predisposició molt diferent de la nostra. Aquí els canvis són tan lents, les resistències són tantes, que arribem tard a gairebé tot. La llarga dictadura franquista va convertir la societat catalana -es reconegui o no- en molt menys dinàmica del que ho havia estat en el passat, fins i tot en aquells aspectes en els quals havia excel·lit anteriorment, com ara l'educació.
EL DEBAT SOBRE EL CALENDARI escolar és una mica artificial, doncs, per bé que em sembli necessari. El problema és més de fons i té a veure amb la nostra manera d'organitzar el treball i el lleure i com entenem la culturització i l'Estat de benestar. I en aquest sentit, l'ensenyament és cabdal. Curiosament, la polèmica sobre el calendari escolar ha esclatat mentre rellegia el capítol Períodes lectius del llibre de George Steiner Els llibres que no he escrit (Arcàdia, 2008). Els el recomano, perquè, a banda de gaudir de la bona prosa d'un dels intel·lectuals més importants d'avui dia, és una lliçó de com podria ser un pla d'estudis basat en les matemàtiques, la música, l'arquitectura i les ciències de la vida -superant l'ambigüitat de les noves tecnologies, que és molta- per evitar els retards en l'adquisició de competències interpretatives que es poden observar a tot arreu. I és que és veritat: l'ensenyament ja no és capaç d'assegurar que un alumne acabi els estudis amb capacitat per entendre un simple manual d'instruccions (els quals, a més, estan escrits amb tota mena de dèficits sintàctics i de vocabulari). La manera d'abordar l'accés al coneixement que predomina aquí cada vegada s'assembla més a la manera de fer dels publicitaris i dels mitjans de comunicació de masses: sempre que sigui possible cal evitar les paraules de més de dues síl·labes i els subjuntius i, si pot ser, cal evitar les frases subordinades.
VOSTÈS EM DIRAN QUE HE FUGIT d'estudi, que he superat el debat sobre el calendari escolar. I és clar que sí, perquè la meva experiència com a docent universitari fa que em posi en guàrdia davant dels canvis estètics. A la universitat, a cada bugada hem perdut un llençol i els meus alumnes, llevat de celebrades excepcions, cada vegada tenen una formació més deficitària, tot i que fan vacances, per dir-ho amb l'argot estudiantil, "per un tubo". Té feina, conseller!