I TOCA, EN SOSTRES?

Crec que por ser força interessant reflexionar uns moments sobre el problema de fons que tracta en Salvador Sostres.

"Cleca dels nostres avis (Article de l'AVUI)

Vodria el retorn de la cleca. De tant voler dialogar amb els infants, de tant dir que els mestres hi són per ensenyar però també per aprendre’n, dels alumnes, això s’ha convertit en una casa de barrets absoluta i total. El respecte es veu com un arcaisme totalitari i l’exercici de l’autoritat com la mà armada del pitjor grup armat. Que torni la cleca ni que només sigui durant un temps, la cleca /revulsiu que fa reaccionar les inèrcies adormides. Que torni el càstig físic contra tanta immundícia, el filat electrificat dels camps per deturar la cabra. Els límits són imprescindibles per qualsevol aprenentatge, sobretot si parlem d’infants. Contra tant principi vulnerat, contra tanta autoritat desautoritzada, contra tanta propaganda llibertària, cal tornar a començar. I al principi fou un ase i un pastor que l’endreçava a cops de branca. Hem de tornar al principi perquè l’esquerra relativista i igualitària ha degradat de tal manera els usos socials que cap ressort no queda intacte i tots els models estan pervertits. Tenim malmesa l’esperança. Aquesta devastació mortal propaga la degradació de la condició humana, abarateix els somnis, tot ho torna tenebra de hienes i l’ànima es rebaixa com si fos unça de carn en un mercat. El rictus del rigor, el prestigi de l’exigència, la tenacitat del compromís. Una cleca. Pam! Que torni la cleca a restaurar l’ordre des de baix. Des de les beceroles, com abans. La cleca entranyable que enforteix voluntats i dóna vigor als esperits endormiscats. La cleca dels nostre avis, que cresqueren agraïts i temorosos de Déu, i és així que foren excel·lents i continguts: savis, generosos, pares exemplars i avis juganers. Sang, suor i llàgrimes; i pols d’estel."