GRÀCIES A TOTS!

Ara que ja han acabat de pasar l'anunci de Movistar per la tele i que tinc una estoneta de temps lliure vull fer unes quantes consideracions:
En primer lloc, donar públicament les gràcies a César García Flores perquè va pensar en mi, i se li va ocórrer fer-me un petit homenatge. Mai no li estaré prou agraït. Intentaré explicar el perquè.
Tots els que ens dediquem a l'apassionant món de l'educació tenim de tant en tant un dubte existencial: Tot allò que expliquem de paraula i que intentem inculcar amb el propi exemple, ¿té alguna utilitat i algun valor a mitjà i llarg termini? Sovint perdem la pista dels exalumnes i no sabem què ha estat la seva vida. En algunes ocasions sabem molt bé que hem fracassat com educadors perquè ens arriben notícies negatives d'algú que havia estat a les nostres aules. En molts casos seguim en contacte més o més esporàdic amb exalumnes o els seus pares i veiem com han evolucionat els nois i noies. Fins i tot amb alguns mantenim un contacte constant, ja que porten a l'escola els sus propis fills.
Comptat i debatut, en general, ens manca el retorn necessari per tenir constància de l'eficàcia de la nostra tasca.
Doncs bé, gràcies al "famós" anunci el retorn que he rebut ha estat extraordinari. Són dotzenes de mails i de comunicacions al Facebook que m'han deixat completament al.lucinat. Mai a la vida em podia imaginar unes paraules tant i tant afalagadores i entranyables.
Ara, després de prop de 46 anys de ser al FAX, he rebut una allau tan gran de paraules enternidores que em sento més que pagat per tot el que ha representat una vida dedicada a l'ensenyança (millor diria a l'educació).
No podeu imaginar tot el que sento i quin és el grau d'agraïment a tots els que m'heu escrit.
He procurat contestar personalment totes les comunicacions rebudes i no ho he pogut fer en l'extensió que us mereixeu. És possible que m'hagi descuidat involuntàriment de contestar algú.
Des d'aquí li demano disculpes.
Moltes, moltes gràcies a tots. Des dels que heu escrit de molt a prop fins als que ho han fet des de la llunyana Austràlia.
A tots us recordo i a tots us vull mostrar la meva estimació. Una abraçada
P.S.
I a tu, César, que has estat el detonant de tot aquest enrenou, encara que ja t'ho he dit personalment, t'ho repeteixo: mai no et podré pagar els moments de satisfacció que m'has proporcionat, i no ta sols a mi, sinó també a la meva esposa, a les meves filles i als meus néts.

MAKING OFF ANUNCI MOVISTAR

ANUNCI MOVISTAR

ANUNCI MOVISTAR

Estic rebent dotzenes de missatges sobre l'anunci. De moment no puc contestar tots els mails i comentaris al Facebook. Procuraré fer-ho tan aviat com pugui.
Podeu consultar al Facebook de Movistar com va néixer la idea de fer l'anunci per part de l'exalumne César García Flores "Cesarín".
M'han dit que em donaran aviat l'spot televisiu. Quan el tingui el penjaré al Facebook, al Youtube i a aquest Blog. També mirarè de penjar-hi el video, que és una espècie de "making off" de l'anunci.
Gràcies a tots per les paraules amables que em feu arribar.

HISTÒRIES DE TEATRE (Publicat a la revista Torxa)

(Aquest escrit està dedicat als pares de l’autor que, mentre van viure, no es van perdre cap representació del Grup Teatral FAX; a la seva esposa, que ha fet costat sempre a les aventures teatrals; a les seves filles, que van fomar part del Grup mentre van ser alumnes; i als seus néts, algun del quals ja sent el cuquet del teatre)
Corria l’any 1975 quan es va poder fer realitat una il.lusió llargament esperada: la formació d’un grup de teatre estable a la nostra escola.
Des d’aleshores han passat molt anys. Moltes promocions d’alumnes s’han anat incorporant a l’inicial projecte i, curs rere curs, hem seguit fent teatre. Fins avui.
Al voltant d’un miler d’alumnes de diferents edats -majoritàriament adolescents-
han format part del Grup Teatral FAX al llarg dels anys, bé actuant com artistes, bé
col.laborant com ajudants, apuntadors o tècnics.
Desenes d’obres representades, centenars de personatges viscuts, milers d’il.lusions acomplertes, milions de “nervis” més o menys controlats. Nits d’insomi pensant en aquella frase que no ens sortia, estones de mal d’estòmac abans d’aparèixer a l’escenari, hores dures de repetició d’aquella escena no ens quedava prou rodona, bronques per la manca de concentració o de seriositat durant els assaigs...
Però tot això i qualsevol altre inconvenient queda oblidat o esborrat. Tot ho compensa aquell moment màgic en què cau el teló i sonen els aplaudiments. Aquells aplaudiments són com una música celestial que ens eleva l’esperit i ens fa sentir unes emocions que només poden sentir els que viuen i estimen el teatre.
Al llarg de la nostra dilatada trajectòria, hem muntat obres breus i més extenses; autors coneguts i desconeguts, clàssics i moderns (gràcies senyor Molière, gràccies senyor Shakespeare, gràcies senyor Cervantes, gràcies senyor Folch i Torras, gràcies a tots).
Hem actuats a diferents llocs: a la Sala d’Actes de la pròpia escola, al Centre Catòlic, a l’Auditori Barradas, al Centre Cultural Sant Josep, i, darrerament, ho hem fet al Centre Cultural Municipal de La Bòbila. (Un incís: A La Bòbila hi hem trobat el nostre lloc ideal. Esperàvem amb candelestes que el nostre Ajuntament construís un equipament així al barri i la veritat és que a La Bòbila ens hi trobem com a casa (gràcies Ricard, gràcies Ariadna, gràcies Vicenç).
Des dels primers moments hem representat obres en català i en castellà, sense quotes, sense imposicions, al nostre aire, amb total llibertat, procurant sempre que l’idioma fos una eina de convivència i d’enriquiment; mai d’exclusió ni d’enfrontament. Mai no hem tingut cap problema, al contrari; moltes vegades ens han felicitat pel nivell i la perfecció del català dels nostres alumnes castellanoparlants habituals.
El nostre Grup sempre ha estat obert a tothom. A tall d’exemple volem dir que aquest any en formaven part alumnes procedents de Sudamèrica i del Marroc.
Des de sempre hem cregut que el teatre és una activitat immillorable per complementar la formació integral del nostre alumnat. A través de la interpretació escènica es poden aconseguir una sèria d’habilitats i actituds que ajuden a conformar la personalitat dels nois i noies. Mitjançant el teatre es fomenta el gust per l’art en general, l’amor a la paraula ben dita, el valor del treball en equip, la capacitat d’esforç per a la memorització de textos, el compromís en col.laborar per fer un producte ben acabat, el respecte que es mereix el públic (tant infantil com adult), el valor de l’autodisciplina quan es forma part d’un grup, el domini de la tensió per superar la por “d’enfrontar-se” amb el públic, la millora de la pròpia capacitat expressiva (oral i gestual) i, probablement, moltes altres coses.
De la cantera del nostre grup teatral n’han sortit vocacions artístiques que després han quatllat en escenaris amateurs i fins i tot professionals. Però no ha estat aquest el nostre objectiu, tot i que ens ha agradat veure exalumnes damunt de diferents escenaris.
El nostre veritable objectiu es pot considerar assolit cada vegada que ens trobem alguns exactors del Grup de Teatre FAX (els de les primeres promocions tenen cap a cinquanta anys) que ens diuen que no han oblidat el pas per l’escenari del nostre Centre i que l’art de la interpretació els ha ajudat força en la seva vida personal i en la seva activitat professional.
Un detall: aquest any hem comptat amb la presència d’una invitada especial a una de les nostres representacions. La Inspectora de Zona del Departament d’Educació de la Generalitat, la senyora Carme Miguel ens va acompanyar i va felicitar efusivament tots els artistes i tècnics del nostre Grup Teatral.
Ens plau anunciar que aquesta temporada s’ha incorporat al Grup la professora Francesca Verdú, que partir d’ara s’ha brindat per assumir-hi responsabilitats.
Tots estem cridats a colaborar perquè la llavor no es perdi i que el Grup Teatral FAX segeuixi fent la seva tasca per molts anys més.
Cal agrair el recolzanmnet constant de la direcció de l’escola, l’entusiasme de tants alumnes, de les mares que han col.laborat sempre amb els vestits, del professorat (gràcies, Mayte, per tants i tants decorats; gràcies, Jordi, pels muntatges audiovisuals; gràcies, Gemma, per la música; gràcies, Anna, pels poemes; gràcies, Asunción; per les Sevillanes; gràcies, Adela pels balls).
I com que no em voldria deixar ningú, gràcies a tots i... endavant!
(Joan Pallarès Pujol)

TEATRE TEMPORADA 2010