dilluns, 22 de març del 2010

TEATRE TEMPORADA 2010


LLEGIU-LO ATENTAMENT, ELS PARES (article de Leopoldo Abadía)

Qué mundo vamos a dejar a nuestros hijos? Me importa muy poco
Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.

Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación.
En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?” Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya está crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?”

Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido: “¡y a mí, ¿qué me importa?!” Quizá suena un poco mal, pero es que, realmente, me importa muy poco.

Yo era hijo único. Ahora, cuando me reúno con los otros 64 miembros de mi familia directa, pienso lo que dirían mis padres, si me vieran, porque de 1 a 65 hay mucha gente. Por lo menos, 64.

Mis padres fueron un modelo para mí. Se preocuparon mucho por mis cosas, me animaron a estudiar fuera de casa (cosa fundamental, de la que hablaré otro día, que te ayuda a quitarte la boina y a descubrir que hay otros mundos fuera de tu ciudad, tu pueblo, de tu calle y de tu piso), se volcaron para que fuera feliz…y me exigieron mucho.

Pero ¿qué mundo me dejaron? Pues mirad, me dejaron:

1.La guerra civil española
2. La segunda guerra mundial
3. Las dos bombas atómicas
4. Corea
5. Vietnam
6. Los Balcanes
7. Afganistán
8. Irak
9. Internet
10. La globalización …………………….

Y no sigo, porque ésta es la lista que me ha salido de un tirón, sin pensar. Si pienso un poco, escribo un libro. ¿Vosotros creéis que mis padres pensaban en el mundo que me iban a dejar? ¡Si no se lo podían imaginar!

Lo que sí hicieron fue algo que nunca les agradeceré bastante: intentar darme una muy buena formación. Si no la adquirí, fue culpa mía.

Eso es lo que yo quiero dejar a mis hijos, porque si me pongo a pensar en lo que va a pasar en el futuro, me entrará la depre y además, no servirá para nada, porque no les ayudaré en lo más mínimo.

A mí me gustaría que mis hijos y los hijos de ese señor que me ha escrito y los tuyos y los de los demás, fuesen gente responsable, sana, de mirada limpia, honrados, no murmuradores, sinceros, leales,…Lo que por ahí se llama “buena gente”.

Porque si son buena gente harán un mundo bueno. Y harán negocios sanos. Y, si son capitalistas, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano. (Si son mala gente, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano, pero que ellos son unos sinvergüenzas.)

Por tanto, menos preocuparse por los hijos y más darles una buena formación: que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo vale, que piensen en los demás, que sean generosos…En estos puntos suspensivos podéis poner todas las cosas buenas que se os ocurran.

Al acabar una conferencia la semana pasada, se me acercó una señora joven con dos hijos pequeños. Como también aquel día me habían preguntado lo del mundo que les vamos a dejar a nuestros hijos, ella me dijo que le preocupaba mucho más qué hijos íbamos a dejar a este mundo.

A la señora joven le sobraba sabiduría, y me hizo pensar. Y volví a darme cuenta de la importancia de los padres. Porque es fácil eso de pensar en el mundo, en el futuro, en lo mal que está todo, pero mientras los padres no se den cuenta de que los hijos son cosa suya y de que si salen bien, la responsabilidad es un 97% suya y si salen mal, también, no arreglaremos las cosas.

Y el Gobierno y las Autonomías se agotarán haciendo Planes de Educación, quitando la asignatura de Filosofía y volviéndola a poner, añadiendo la asignatura de Historia de mi pueblo (por aquello de pensar en grande) o quitándola, diciendo que hay que saber inglés y todas estas cosas.

Pero lo fundamental es lo otro: los padres. Ya sé que todos tienen mucho trabajo, que las cosas ya no son como antes, que el padre y la madre llegan cansados a casa, que mientras llegan, los hijos ven la tele basura, que lo de la libertad es lo que se lleva, que la autoridad de los padres es cosa del siglo pasado. Lo sé todo. TODO. Pero no vaya a ser que como lo sabemos todo, no hagamos NADA.

P.S.
1. No he hablado de los nietos, porque para eso tienen a sus padres.
2. Yo, con mis nietos, a merendar y a decir tonterías y a reírnos, y a contarles las notas que sacaba su padre cuando era pequeño.
3. Y así, además de divertirme, quizá también ayudo a formarles.

dimarts, 23 de febrer del 2010

UN EXEMPLE PER A TOTS: EL DOCTOR MOISÈS BROGGI

Crec que aquest veritable savi ens pot ensenyar moltes coses. Està a punt de complir els 102 anys i la seva lucidesa ens deixa colpits. Us recomanem els seus dos llibres de memòries. Us oferim alguns fragments de l'entrevista publicada ahir a El Periódico. Està proposat com a Català de l'any. Penso que el títol seria ben merescut.

En què nota el pas dels anys?
Amb l'edat, la ment ha anat creixent i el cos minvant (...)
Com es conserva el cervell?
Es conserva pensant, sense parar. A mi m'interessen les coses. Estic convençut que si m'assegués en una cadira sense fer res interessant, em quedaria allà per sempre. La vida és como una bicicleta: si et pares. caus.
Quina actitud és imprescindible per poder viure en pau amb un mateix?
Respectar els altres. Jo he viscut moments feliços i moments desgraciats. Qui viu de diversió en diversió s'equivoca. Hem de passar desgràcies per poder entendre les dels altres. Si no, no pots tenir compassió ni posar-te en el lloc de qui pateix.(...)

dilluns, 22 de febrer del 2010

25 ANYS DE LA MORT DE SALVADOR ESPRIU

Crec que val la pena recordar aquest insigne poeta, rellegir els seus poemes o escoltar les versions musicals que en va fer en Raimon.
Una petita mostra:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

dilluns, 15 de febrer del 2010

DEBAT

ACTE

dimarts, 16 de febrer de 2010
Ona Codinenca debat sobre la independència
20.00h - Casal Cultural Codinenc



Ona Codinenca, la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines, organitza el debat central de la campanya per la consulta popular del 28 de febrer a Sant Feliu.

El debat serà dimarts 16 de febrer a les 8 del vespre al Casal Cultural Codinenc, i posarà cara a cara dos personatges d’ideologies marcadament diferents.

Per un costat ens acompanyarà Montserrat Nebrera, advocada, professora de Dret Constitucional a diverses universitats, i diputada pel Partit Popular al parlament de Catalunya fins al juliol del 2008, que defensarà el NO a la consulta popular.

Per l’altre costat, i defensant el SÍ, hi haurà Vicent Sanchis, professor de la Universitat Ramon Llull, director del diari Avui del 1996 al 2007, i actual director del Canal Barça.

Els dos ponents seran moderats per Joan Pallarès, veí de Sant Feliu i professor de Català, i tots ells seguiran la batuta d’Àlex Mir, director d’Ona Codinenca i presentador de l’acte.

L’objectiu de l’emissora és compartir la senyal del debat amb les emissores de ràdio i canals de televisió que així ho desitgin. El programa
es realitzarà en directe des de la mateixa sala del Casal Cultural Codinenc, i començarà puntualment a les 8 del vespre.

Conscients de l’espai limitat que disposem a la sala on es farà l’acte, demanem als mitjans interessats que ens ho facin saber amb certa
antelació per tal de poder preveure les necessitats tècniques de cadascú.


Organitza: Ona Codinenca

dijous, 29 d’octubre del 2009

EL VALOR DE L'EXEMPLE

Un pensament molt breu per a tots aquells que teniu fills o en tindreu:

"ELS FILLS NO APRENEN DEL QUE DIEN ELS PARES, SINÓ DEL QUE FAN"

dijous, 15 d’octubre del 2009

QUÈ VALOREM?

L'altra nit, al canal 33, en el programa "(S)avis" entrevistaven l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Com que aquest senyor és un pou de saviesa, va dir coses extraordinàries, però en ara em quedo amb la seva darrera reflexió: "Jo valoro molt el que tinc i gens allò que em falta". No estaria de més que tots hi penséssim una mica. Ens n'adonem del que val tot el que tenim?
En altres edicions del mateix programa han entrevistat Heribert Barrera i Antoni Badia i Margarit. Si en teniu ocasió, recupereu-ho d'Internet. Us recomano el programa.