diumenge, 28 de setembre del 2008
CURS NOU, VIDA NOVA
Després d’una llarga pausa ens retrobem de nou en aquestes pàgines.
Per a tots els que vivim en el món educatiu són temps d’incerteses i també sovint, de desconcert (o de perplexitat per usar un terme que ara està de moda).
De fet ho són per a tothom: només cal que donem un cop d’ull als mitjans de comunicació.
Cal que en aquests moments difícils que ens ha tocat viure mantinguem la serenitat. A les escoles se’ns presenten uns reptes considerables. Estem pendents de l’aprovació de la primera Llei d’Educació Catalana que pot ser una magnífica eina per encaminar bé el futur, de manera que les relacions educatives de les noves generacions es puguin desenvolupar en un marc estable. Per aquesta raó caldria que tots anéssim junts a l’hora d’aprovar i implementar la futura Llei.
Però a la vista de com van les coses no sé si podem ser massa optimistes. Ja hi ha sèrie de sindicats que abans de l’aprovació al Parlament de la Llei, l’han considerat casus belli i han plantejat vagues i manifestacions en contra.
Sembla que aquests agents socials volen fer creure a la població que l’objectiu principal de la Llei d’Educació Catalana és la potenciació de l’escola concertada en detriment de la pública. En realitat el que aconsegueixen és crear un nou enfrontament entre els dos sectors.
Particularment he estat molt crític amb tota la parafernàlia educativa que ha muntat el PSOE (amb la col.laboració de CiU) des de la LODE i la LOGSE fins a la darrera LOE. Penso que gran part del desgavell que viu l’escola actualment té l’origen en les incongruències i falsos progressismes de la legislació socialista i en la política de fer volar coloms de l’administració educativa catalana al llarg de les últimes dècades: normes, normes, normes; paperassa, paperassa, paperassa, burrocràcia, burrocràcia, burrocràcia... Anys i anys dictant disposicions una sèrie de gent que si mai han trepitjat una aula, fa tants anys, que ni se’n recorden.
I ara hem arribat a un punt en què s’intenta fer foc nou amb una Llei d’Educació Catalana i resulta que els manaies d’alguns sindicats ja es disposen a posar-hi pals a les rodes. Quin país!
¿És tan difícil anar tots a una almenys un cop a la vida?¿No som capaços d’establir entre tots unes bases mínimes i, a partir d’aquí, començar a treballar?¿No n´hi ha prou de falsos enfrontaments entre escola pública i concertada?
Fa més de quaranta anys que treballo a la que actualment és escola concertada i sempre he sentit el màxim respecte envers la pública. Entre tots ho hem de fer tot. És absurd parlar en general de privilegis. Ni tan sols respecte a un tema tan polèmic i actual com és el percentatge d’alumnes nouvinguts que hi ha a cada sector. Ja sabem que globalment n’hi ha més a l’escola pública, però, ¿em voleu explicar si les escoles públiques de les zones benestants tenen la mateixa ratio d’immigrants “pobres” que les públiques de Collblanc o La Torrassa?
No és tan fàcil resoldre aquesta qüestió perquè, dissortadament, hi ha pobres i rics i hi ha barris alts i baixos (encara que dir això avui no sigui políticament correcte). Per molt que ens preocupi l’igualitarisme, crec que és pràcticament impossible aconseguir que les escoles del Raval i les de Pedralbes acullin el mateix percentatge de nouvinguts amb necessitats educatives especials. El que sí que hem de procurar és que les escoles de les zones més deprimides socialment –públiques o concertades- comptin amb els mitjans humans i materials adequats per complir la seva tasca.
Si volem tendir a la justícia social i a la qualitat educativa crec sincerament que la nova llei pot posar els fonaments per aconseguir-ho, sempre que l’Administració educativa sàpiga tocar de peus a terra i tots els agents socials i educatius treballem en la mateixa direcció. ¿Per què no ho intentem?
Per a tots els que vivim en el món educatiu són temps d’incerteses i també sovint, de desconcert (o de perplexitat per usar un terme que ara està de moda).
De fet ho són per a tothom: només cal que donem un cop d’ull als mitjans de comunicació.
Cal que en aquests moments difícils que ens ha tocat viure mantinguem la serenitat. A les escoles se’ns presenten uns reptes considerables. Estem pendents de l’aprovació de la primera Llei d’Educació Catalana que pot ser una magnífica eina per encaminar bé el futur, de manera que les relacions educatives de les noves generacions es puguin desenvolupar en un marc estable. Per aquesta raó caldria que tots anéssim junts a l’hora d’aprovar i implementar la futura Llei.
Però a la vista de com van les coses no sé si podem ser massa optimistes. Ja hi ha sèrie de sindicats que abans de l’aprovació al Parlament de la Llei, l’han considerat casus belli i han plantejat vagues i manifestacions en contra.
Sembla que aquests agents socials volen fer creure a la població que l’objectiu principal de la Llei d’Educació Catalana és la potenciació de l’escola concertada en detriment de la pública. En realitat el que aconsegueixen és crear un nou enfrontament entre els dos sectors.
Particularment he estat molt crític amb tota la parafernàlia educativa que ha muntat el PSOE (amb la col.laboració de CiU) des de la LODE i la LOGSE fins a la darrera LOE. Penso que gran part del desgavell que viu l’escola actualment té l’origen en les incongruències i falsos progressismes de la legislació socialista i en la política de fer volar coloms de l’administració educativa catalana al llarg de les últimes dècades: normes, normes, normes; paperassa, paperassa, paperassa, burrocràcia, burrocràcia, burrocràcia... Anys i anys dictant disposicions una sèrie de gent que si mai han trepitjat una aula, fa tants anys, que ni se’n recorden.
I ara hem arribat a un punt en què s’intenta fer foc nou amb una Llei d’Educació Catalana i resulta que els manaies d’alguns sindicats ja es disposen a posar-hi pals a les rodes. Quin país!
¿És tan difícil anar tots a una almenys un cop a la vida?¿No som capaços d’establir entre tots unes bases mínimes i, a partir d’aquí, començar a treballar?¿No n´hi ha prou de falsos enfrontaments entre escola pública i concertada?
Fa més de quaranta anys que treballo a la que actualment és escola concertada i sempre he sentit el màxim respecte envers la pública. Entre tots ho hem de fer tot. És absurd parlar en general de privilegis. Ni tan sols respecte a un tema tan polèmic i actual com és el percentatge d’alumnes nouvinguts que hi ha a cada sector. Ja sabem que globalment n’hi ha més a l’escola pública, però, ¿em voleu explicar si les escoles públiques de les zones benestants tenen la mateixa ratio d’immigrants “pobres” que les públiques de Collblanc o La Torrassa?
No és tan fàcil resoldre aquesta qüestió perquè, dissortadament, hi ha pobres i rics i hi ha barris alts i baixos (encara que dir això avui no sigui políticament correcte). Per molt que ens preocupi l’igualitarisme, crec que és pràcticament impossible aconseguir que les escoles del Raval i les de Pedralbes acullin el mateix percentatge de nouvinguts amb necessitats educatives especials. El que sí que hem de procurar és que les escoles de les zones més deprimides socialment –públiques o concertades- comptin amb els mitjans humans i materials adequats per complir la seva tasca.
Si volem tendir a la justícia social i a la qualitat educativa crec sincerament que la nova llei pot posar els fonaments per aconseguir-ho, sempre que l’Administració educativa sàpiga tocar de peus a terra i tots els agents socials i educatius treballem en la mateixa direcció. ¿Per què no ho intentem?
dimecres, 4 de juny del 2008
TÉ RAÓ EN BILL GATES?
Avui us ofereixo una adaptació breu, en forma de decàleg, d'unes paraules atribuïdes a Bill Gates. Estan en Castellà i crec que no cal traduir-les. Encara que no s'ha introduït oficialment la tercera hora de Castellà a les nostres escoles, penso que ho entendrem bé. Per cert, ¿fins quan seguirà fent el ridícul el nostre Govern?. ¿No se n'adonen que tot això que han muntat sobre la tercera hora de Castellà és patètic?
BILL GATES, CREADOR DE MICROSOFT, DIO UNOS CONSEJOS A UN GRUPO DE ALUMNOS DE SECUNDARIA EN UNA ESCUELA AMERICANA. AQUÍ ESTÁN, RESUMIDOS:
1.-La vida no es fácil, acostúmbrate a ello.
El mundo no está preocupado
por tu autoestima.
El mundo espera que hagas algo
útil por él ANTES
de sentirte bien contigo
mismo.
2.-No ganarás 20.000 $ al mes
nada más salir de la escuela.
No serás vicepresidente de una empresa con coche y teléfono a tu disposición,.
3.-Si crees que tu profesor es duro,
espera a tener un Jefe.
Él no tendrá piedad de ti.
4.-Empezar con trabajos duros o trabajar los festivos no es ser lo último en la escala social.
Tus abuelo o tus padres tal vez lo hicieron y ellos lo vieron como una oportunidad.
5.-Si fracasas, no es culpa de tus padres.
Por tanto no te lamentes de sus errores, aprende de ellos.
6.- Está muy bien que critiques a los mayores por todo lo que han hecho mal y que quieras arreglar el mundo, pero antes intenta arreglar tus propias cosas y limpiar tu propia habitación..
7.-La escuela puede haber eliminado el valor del esfuerzo , pero la vida no es así. En algunas escuelas no se repite curso con varios suspensos y se dan muchas oportunidades para aprobar.
Esto no se parece en nada a la vida real. Si fallas, estás despedido. Así que hay que esforzarse en hacer las cosas bien.
8.- La vida no está dividida en trimestres.
Tú no tendrás siempre los veranos libres y
es poco probable que otros empleados
te ayuden a cumplir tus tareas
al final de cada período.
9.- La televisión NO es la vida real.
En la vida real, las personas tienen que
dejar el bar o la discoteca
e ir a trabajar.
10.- Sé considerado con los que muchos llaman empollones (aquellos estudiantes que cumplen con su obligación y a los que algunos llaman tontos).
Existe una gran probabilidad de
que tengas que trabajar PARA uno de ellos, porque en la vida prosperarán más que los que pierden el tiempo en la escuela.
Bill Gates.
BILL GATES, CREADOR DE MICROSOFT, DIO UNOS CONSEJOS A UN GRUPO DE ALUMNOS DE SECUNDARIA EN UNA ESCUELA AMERICANA. AQUÍ ESTÁN, RESUMIDOS:
1.-La vida no es fácil, acostúmbrate a ello.
El mundo no está preocupado
por tu autoestima.
El mundo espera que hagas algo
útil por él ANTES
de sentirte bien contigo
mismo.
2.-No ganarás 20.000 $ al mes
nada más salir de la escuela.
No serás vicepresidente de una empresa con coche y teléfono a tu disposición,.
3.-Si crees que tu profesor es duro,
espera a tener un Jefe.
Él no tendrá piedad de ti.
4.-Empezar con trabajos duros o trabajar los festivos no es ser lo último en la escala social.
Tus abuelo o tus padres tal vez lo hicieron y ellos lo vieron como una oportunidad.
5.-Si fracasas, no es culpa de tus padres.
Por tanto no te lamentes de sus errores, aprende de ellos.
6.- Está muy bien que critiques a los mayores por todo lo que han hecho mal y que quieras arreglar el mundo, pero antes intenta arreglar tus propias cosas y limpiar tu propia habitación..
7.-La escuela puede haber eliminado el valor del esfuerzo , pero la vida no es así. En algunas escuelas no se repite curso con varios suspensos y se dan muchas oportunidades para aprobar.
Esto no se parece en nada a la vida real. Si fallas, estás despedido. Así que hay que esforzarse en hacer las cosas bien.
8.- La vida no está dividida en trimestres.
Tú no tendrás siempre los veranos libres y
es poco probable que otros empleados
te ayuden a cumplir tus tareas
al final de cada período.
9.- La televisión NO es la vida real.
En la vida real, las personas tienen que
dejar el bar o la discoteca
e ir a trabajar.
10.- Sé considerado con los que muchos llaman empollones (aquellos estudiantes que cumplen con su obligación y a los que algunos llaman tontos).
Existe una gran probabilidad de
que tengas que trabajar PARA uno de ellos, porque en la vida prosperarán más que los que pierden el tiempo en la escuela.
Bill Gates.
dilluns, 2 de juny del 2008
UN ADÉU ESPERANÇAT
PARAULES DE COMIAT AL CONSELL ESCOLAR DE L’HOSPITALET
Després de molts anys d’estar present a les reunions al voltant d’aquesta taula, arriba el moment del comiat. Hem de deixar pas a nova gent amb noves idees.
Formar part d’aquest Consell ha estat un honor per a una persona com jo que porta uns 50 anys vivint a L’Hospitalet i 45 anys seguits ensenyant i educant a cavall dels barris de Can Serra i Pubilla Cases.
He pogut veure diferents regidors (un record especial per a la Montserrat) i diferent personal responsable de l’àrea d’Educació (un record també per a la Patrícia). El meu reconeixement per a tots els que avui formen l’equip d’aquesta Àrea. Crec sincerament que el regidor hauria d’estar ben orgullós de tenir al seu servei persones de tanta vàlua i dedicació.
Amb tots ells i amb tants companys de l’escola pública I concertada he col.laborat amb l’objectiu de millorar l’educació a la nostra ciutat.
Hem defensat sovint posicions no coincidents I jo ho he fet sempre des de la passió que he sentit I sento per l’educació i des de la convicció que la llibertat, la responsabilitat i la justícia, en el nostre camp, com en tots els altres, han de ser la máxima aspiració dels que treballem a l’escola.
Crec sincerament que només una educació integral pot fer veritablement lliures els nostres fills i néts.
I l’educació integral passa per aconseguir que nois i noies, amb l’esforç, la tenacitat i la perseverança esdevinguin persones preparades.
Em fa l’efecte que massa sovint caiem en el parany de facilitar en excés les coses als nostres infants i als nostres joves.
Penso que cal redreçar el rumb que portem: el nostre país necessita generacions que quan prenguin el relleu de les actuals tinguin uns objectius més elevats.
Correm el perill de no poder superar el carreró sense sortida en què ens hem anat posant, el carreró que representa una societat egoista, materialista i consumista. Una societat que aparentment ens ho dóna tot, però que en realitat ens pren allò que és més esencial per a l’home.
Cal dedicar tot el nostre potencial a oferir uns ideals encoratjadors al nostre jovent i mostrar-los unes referències clares que contrarrestin els efectes perniciosos dels models que els ofereixen bona part de la societat adulta i dels mitjans de comunicació i d’oci.
A la cita clássica de “la veritat us farà lliures” jo hi afegiria un a máxima educativa que hem de ser capaços de transmetre a pares i fills: “Només l’estudi, la cultura i una preparació intel.lectual profunda i crítica us farà lliures”.
Gràcies a tots i perdoneu si m’he estès massa.
Resto a la vostra disposició.
L’Hospitalet, 2 de juny de 2008
Després de molts anys d’estar present a les reunions al voltant d’aquesta taula, arriba el moment del comiat. Hem de deixar pas a nova gent amb noves idees.
Formar part d’aquest Consell ha estat un honor per a una persona com jo que porta uns 50 anys vivint a L’Hospitalet i 45 anys seguits ensenyant i educant a cavall dels barris de Can Serra i Pubilla Cases.
He pogut veure diferents regidors (un record especial per a la Montserrat) i diferent personal responsable de l’àrea d’Educació (un record també per a la Patrícia). El meu reconeixement per a tots els que avui formen l’equip d’aquesta Àrea. Crec sincerament que el regidor hauria d’estar ben orgullós de tenir al seu servei persones de tanta vàlua i dedicació.
Amb tots ells i amb tants companys de l’escola pública I concertada he col.laborat amb l’objectiu de millorar l’educació a la nostra ciutat.
Hem defensat sovint posicions no coincidents I jo ho he fet sempre des de la passió que he sentit I sento per l’educació i des de la convicció que la llibertat, la responsabilitat i la justícia, en el nostre camp, com en tots els altres, han de ser la máxima aspiració dels que treballem a l’escola.
Crec sincerament que només una educació integral pot fer veritablement lliures els nostres fills i néts.
I l’educació integral passa per aconseguir que nois i noies, amb l’esforç, la tenacitat i la perseverança esdevinguin persones preparades.
Em fa l’efecte que massa sovint caiem en el parany de facilitar en excés les coses als nostres infants i als nostres joves.
Penso que cal redreçar el rumb que portem: el nostre país necessita generacions que quan prenguin el relleu de les actuals tinguin uns objectius més elevats.
Correm el perill de no poder superar el carreró sense sortida en què ens hem anat posant, el carreró que representa una societat egoista, materialista i consumista. Una societat que aparentment ens ho dóna tot, però que en realitat ens pren allò que és més esencial per a l’home.
Cal dedicar tot el nostre potencial a oferir uns ideals encoratjadors al nostre jovent i mostrar-los unes referències clares que contrarrestin els efectes perniciosos dels models que els ofereixen bona part de la societat adulta i dels mitjans de comunicació i d’oci.
A la cita clássica de “la veritat us farà lliures” jo hi afegiria un a máxima educativa que hem de ser capaços de transmetre a pares i fills: “Només l’estudi, la cultura i una preparació intel.lectual profunda i crítica us farà lliures”.
Gràcies a tots i perdoneu si m’he estès massa.
Resto a la vostra disposició.
L’Hospitalet, 2 de juny de 2008
dimarts, 20 de maig del 2008
MEDITACIÓ
A continuació us exposo el treball que hem fet a la classe de Tutoria de 4t ESO aquesta setmana
Et proposem que meditis una estona sobre un tema força complicat. Després fes una composició explicant els teus sentiments, creences, opinions i tot el que creguis convenient al voltant de la pregunta que es planteja. Exposa les teves idees amb seriositat. Ja sabem que et demanem una cosa difícil. Fes-ho simplement com una reflexió sobre un tema tan delicat i tan difícil d’explicar com és el de la reacció de les persones davant la mort.
¿Què faries durant un dia si sabessis amb seguretat que l’endemà t’havies de morir?
Et proposem que meditis una estona sobre un tema força complicat. Després fes una composició explicant els teus sentiments, creences, opinions i tot el que creguis convenient al voltant de la pregunta que es planteja. Exposa les teves idees amb seriositat. Ja sabem que et demanem una cosa difícil. Fes-ho simplement com una reflexió sobre un tema tan delicat i tan difícil d’explicar com és el de la reacció de les persones davant la mort.
¿Què faries durant un dia si sabessis amb seguretat que l’endemà t’havies de morir?
diumenge, 18 de maig del 2008
ROGER MAS: EL PLAER DE LA MÚSICA I LA PARAULA
Escoltant el nou treball d'aquest artista es pot passar una estona molt i molt agradable.
Les paraules de Mossèn Cinto Verdaguer embolcallades amb la música de Roger Mas constitueixen un plaer extraordinari. Us recomanem molt vivament aquest CD.
I TOCA, EN SOSTRES?
Crec que por ser força interessant reflexionar uns moments sobre el problema de fons que tracta en Salvador Sostres.
"Cleca dels nostres avis (Article de l'AVUI)
Vodria el retorn de la cleca. De tant voler dialogar amb els infants, de tant dir que els mestres hi són per ensenyar però també per aprendre’n, dels alumnes, això s’ha convertit en una casa de barrets absoluta i total. El respecte es veu com un arcaisme totalitari i l’exercici de l’autoritat com la mà armada del pitjor grup armat. Que torni la cleca ni que només sigui durant un temps, la cleca /revulsiu que fa reaccionar les inèrcies adormides. Que torni el càstig físic contra tanta immundícia, el filat electrificat dels camps per deturar la cabra. Els límits són imprescindibles per qualsevol aprenentatge, sobretot si parlem d’infants. Contra tant principi vulnerat, contra tanta autoritat desautoritzada, contra tanta propaganda llibertària, cal tornar a començar. I al principi fou un ase i un pastor que l’endreçava a cops de branca. Hem de tornar al principi perquè l’esquerra relativista i igualitària ha degradat de tal manera els usos socials que cap ressort no queda intacte i tots els models estan pervertits. Tenim malmesa l’esperança. Aquesta devastació mortal propaga la degradació de la condició humana, abarateix els somnis, tot ho torna tenebra de hienes i l’ànima es rebaixa com si fos unça de carn en un mercat. El rictus del rigor, el prestigi de l’exigència, la tenacitat del compromís. Una cleca. Pam! Que torni la cleca a restaurar l’ordre des de baix. Des de les beceroles, com abans. La cleca entranyable que enforteix voluntats i dóna vigor als esperits endormiscats. La cleca dels nostre avis, que cresqueren agraïts i temorosos de Déu, i és així que foren excel·lents i continguts: savis, generosos, pares exemplars i avis juganers. Sang, suor i llàgrimes; i pols d’estel."
"Cleca dels nostres avis (Article de l'AVUI)
Vodria el retorn de la cleca. De tant voler dialogar amb els infants, de tant dir que els mestres hi són per ensenyar però també per aprendre’n, dels alumnes, això s’ha convertit en una casa de barrets absoluta i total. El respecte es veu com un arcaisme totalitari i l’exercici de l’autoritat com la mà armada del pitjor grup armat. Que torni la cleca ni que només sigui durant un temps, la cleca /revulsiu que fa reaccionar les inèrcies adormides. Que torni el càstig físic contra tanta immundícia, el filat electrificat dels camps per deturar la cabra. Els límits són imprescindibles per qualsevol aprenentatge, sobretot si parlem d’infants. Contra tant principi vulnerat, contra tanta autoritat desautoritzada, contra tanta propaganda llibertària, cal tornar a començar. I al principi fou un ase i un pastor que l’endreçava a cops de branca. Hem de tornar al principi perquè l’esquerra relativista i igualitària ha degradat de tal manera els usos socials que cap ressort no queda intacte i tots els models estan pervertits. Tenim malmesa l’esperança. Aquesta devastació mortal propaga la degradació de la condició humana, abarateix els somnis, tot ho torna tenebra de hienes i l’ànima es rebaixa com si fos unça de carn en un mercat. El rictus del rigor, el prestigi de l’exigència, la tenacitat del compromís. Una cleca. Pam! Que torni la cleca a restaurar l’ordre des de baix. Des de les beceroles, com abans. La cleca entranyable que enforteix voluntats i dóna vigor als esperits endormiscats. La cleca dels nostre avis, que cresqueren agraïts i temorosos de Déu, i és així que foren excel·lents i continguts: savis, generosos, pares exemplars i avis juganers. Sang, suor i llàgrimes; i pols d’estel."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
